A vegades els processos creatius no comencen amb una idea, sinó amb una necessitat.
És el cas d’aquestes peces, que neixen de la necessitat d’aprofitar les esferes de les “llavors”
que s’esquerden durant el procés de polit.

La ceràmica, abans de ser cuita és extremadament fràgil.
Durant el procés de polit és molt fàcil fer més pressió del que la peça pot resistir i que es faci alguna esquerda.
Sentir un clec, mirar la peça i adonar-te que ha sortir una esquerda diminuta és desesperant.
Per sort no passa gaire, però quan passa has de rebutjar aquella peça i llançar a la brossa hores de feina.
Llavors és quan comences a pensar com podries aprofitar-la, acabes de trencar la peça i t’adones
que t’interessen les formes còncaves i geomètriques que agafen i que si les travesses
amb un cilindre de fusta queden uns penjadors ben catxondos.

Et voilà! A vegades les casualitats són meravelloses!